Èpica ascensió a la Mola amb en J.J i la Sònia

Més de 70 persones voluntàries es van reunir el diumenge passat als peus de La Mola per ajudar a la Sònia i en J.J a complir un dels seus somnis. A les 8.30 del matí, la gent anava arribant a l’aparcament de Can Robert per tal d’organitzar i distribuir els grups que anirien portant les cadires adaptades Joëlette amb la Sònia i en J.J fins a dalt de tot.

L’Enric, professional de la Casa Serra Nova de l’Obac, i en Juan Carlos de Rodamunt, ens van explicar el funcionament i la tècnica adequada per portar la cadira adaptada abans de començar l’excursió. La informació que ens van facilitar ens va ajudar durant tot el trajecte, podent optimitzar esforços i fer que la Sònia i en J.J anessin més tranquils, gaudint de la natura i el paisatge.

Un cop fets els equips amb els voluntaris que portaven les cadires, vam distribuir les pomes, les aigües i els fruits secs amb els voluntaris “sherpa” que van carregar el menjar i l’aigua fins al cim. Aquest any, en Jose Saez de Darivofruits, ens va regalar les pomes que van anar molt bé per recuperar sucres i energia a dalt de tot mentre gaudíem del paisatge.

La bona coordinació i el treball en equip va fer que aquest any arribéssim a dalt de tot en temps rècord. Una hora i mitja va ser suficient perquè en J.J i la Sònia quedessin meravellats de les precioses vistes que ofereix aquesta muntanya de la nostra ciutat i el Vallès Occidental. Vam esmorzar tots plegats, compartint riures, l’entorn i la felicitat d’haver ajudat la Sònia i en J.J a complir un somni. Les cares de felicitat que van posar en contemplar el Vallès als seus peus, no se’ns oblidarà mai.

La baixada va ser més èpica que la pujada, i no per la rapidesa, sinó pel canvi de temps instantani que vam patir. De passar calor i anar amb màniga curta, ens vam veure obligats a abrigar-nos per un xàfec que fins i tot va fer que caigués pedra. Va ser una retirada molt ràpida, en la que el treball en equip va ser fonamental perquè arribéssim tots sans i estalvis a baix. Una aventura més que podem explicar. No només vam fer el cim, sinó que vam baixar amb pedra i cascades d’aigua i fang caient pel camí (no exagerem!)

Les persones voluntàries que ho van fer possible són voluntaris i professionals de Prodis, el cadet del Club Egara d’ Hoquei de Terrassa, amics i família que es van voler sumar aquest diumenge solidari. A tots, un cop més, us volem agrair fer possible aquest dia. Junts trenquem barreres i esborrem el significat de la paraula: “límit”. Per nosaltres, ja no té sentit! Som-hi! #JuntsSomCapaços.